Urgent

Estimats ciutadans de Tolosa,

Soc en Denis Trois, un humil pagès d’un petit poble rural anomenat Pau, a un dia caminant de la gran ciutat. Tinc 25 anys i estic vivint amb la meva dona, o el que queda d’ella. Està molt malalta, sospito que sigui tuberculosi, així que necessito fer alguna cosa d’immediat, però necessito la vostra ajuda, us explico:

 

Em desperto a l’alba, només sortir el sol. Sense perdre massa temps esmorzo un bon tros de pa, d’aquells tan durs i rancis que se’t trenquen les dents al mastegar-lo, i un glop de vi. Seguidament, em poso la roba d’anar a treballar i em dirigeixo a la part del darrera de la casa, on treballo la terra. De vegades, em venen al cap aquells dies en què el meu pare m’ensenyava a llaurar la terra en uns camps iguals que aquests. Tot i així, aquells terrenys tenien una cosa especial que els feia únics, especials, un amor indestructible. En canvi, quan miro les meves terres, em dol sentir un gran forat de soledat. En fi, m’estic allunyant del tema, a mitja tarda, quan es comença fer fosc torno cap a casa. Abans anava a vendre les meves collites, però lamento acceptar que cada vegada el blat, els llegums i fins i tot les tomates han baixat molt de preu. Ara ens alimentem del que cultivo. Una vegada a casa, faig totes les feines de casa com rentar la roba, cosir, fregar, netejar... També intento parlar amb la meva dona perquè no es senti sola, però he de reconèixer que se’m fa difícil veure-la en aquell estat. Finalment, preparo el sopar. Normalment, menjo un plat de llegums i unes tomates fresques de la meva collita. M’agradaria menjar amb la meva dona, però malauradament cada vegada té menys gana. Tot seguit, vaig a dormir, ja que a l’endemà m’he de llevar d’hora.

 

Com heu pogut apreciar, el meu dia a dia és molt dur, però el que em fa mantenir dret com una petita flama que mai s’apaga és la meva dona. Ha de sobreviure, necessito que sobrevisqui! Agrairia qualsevol tipus de remei o cura per poder fer que l’única estrella del meu cel celestial torni a brillar.

Atentament,

Denis Trois